{"id":43436,"date":"2018-06-15T11:18:46","date_gmt":"2018-06-15T11:18:46","guid":{"rendered":"https:\/\/sociedaddelainnovacion.es\/llibres-per-innovadors-nudge-impulsos-imperceptibles-per-millorar-les-teves-decisions\/"},"modified":"2025-02-09T18:40:41","modified_gmt":"2025-02-09T18:40:41","slug":"llibres-per-innovadors-nudge-impulsos-imperceptibles-per-millorar-les-teves-decisions","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/sociedaddelainnovacion.es\/ca\/llibres-per-innovadors-nudge-impulsos-imperceptibles-per-millorar-les-teves-decisions\/","title":{"rendered":"Llibres per a innovadors: “Nudge”, impulsos imperceptibles per millorar les teves decisions"},"content":{"rendered":"

\u201cNudge\u201d<\/em><\/strong>, o com les nostres decisions no s\u00f3n tan lliures i racionals com podem pensar, \u00e9s un llibre sobre com millorar les teves decisions i influir positivament en les dels altres a trav\u00e9s de petits impulsos, gaireb\u00e9 imperceptibles.<\/em><\/p>\n

Toca llegir a Thaler<\/a> perqu\u00e8 \u00e9s el recent Nobel d\u2019economia<\/a>, una altra vegada atorgat a un psic\u00f2leg.<\/p>\n

Per\u00f2 toca llegir a Thaler perqu\u00e8 les behavioural economics<\/a><\/em> s\u00f3n necess\u00e0ries per a qualsevol que pretengui innovar pensant en el client usuari.<\/p>\n

I toca llegir a Thaler perqu\u00e8, igual que Kahneman<\/a>, \u00e9s divertit i a m\u00e9s aprenem sobre nosaltres.<\/p>\n

\"Nudges,
Nudges, millora de les nostres decisions, i aproximaci\u00f3 per innovar mitjan\u00e7ant l’empatia<\/figcaption><\/figure>\n

Thaler ens presenta, d\u2019igual manera que Kahneman en el seu Thinking, fast and Slow<\/a>, una s\u00e8rie de biaixos cognitius (dels quals ja vam parlar aqu\u00ed<\/a>) que afecten les nostres decisions en el dia a dia.<\/p>\n

Biaixos cognitius que, en molts casos, ens porten a prendre decisions que ens afecten negativament: fumar, menjar malament o massa, inversions massa arriscades, o emprendre un negoci quan no estem preparats realment, per exemple.<\/p>\n

Les behavioural economics<\/em> s\u00f3n l’origen del design thinking<\/em>. Mengem el menjar d’un esmorzar no (al 100%) perqu\u00e8 decidim qu\u00e8 \u00e9s el que ens agrada, sin\u00f3 per com est\u00e0 exposat; decidim invertir en uns actius o en altres segons el que facin els altres al voltant nostre, i segons com ens presentin la informaci\u00f3, no pel que sabem d’aquests actius, etc.<\/p>\n

\"Thinking
Thinking fast and slow<\/figcaption><\/figure>\n

Per aix\u00f2 s\u00f3n necess\u00e0ries les t\u00e8cniques d’empatia amb el client com l’observaci\u00f3 o el shadowing<\/em>, per entendre qu\u00e8 passa en les ments del client, m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019all\u00f2 racional (\u00e9s a dir, m\u00e9s enll\u00e0 de les entrevistes a client o els focus groups<\/em>), i identificar les seves necessitats. Vaig parlar-ne ja fa un temps aqu\u00ed<\/a>.<\/p>\n

Thaler<\/strong> ens presenta al seu llibre diferents situacions en qu\u00e8 prenem decisions afectats m\u00e9s pel context o per situacions que no depenen conscientment de nosaltres (i heus ac\u00ed la necessitat del design thinking<\/em>), per despr\u00e9s presentar-nos la necessitat de crear marcs de decisi\u00f3 (\u201cchoice architecture<\/a><\/em>\u201d) que ajudin a les persones a prendre unes determinades decisions i no unes altres.<\/p>\n

Pol\u00e8mic, perqu\u00e8 podr\u00edem pensar que ens aconsella manipular. Quan en realitat ens presenta formes perqu\u00e8 el p\u00fablic prengui “millors” decisions. \u201cPaternalisme llibertari<\/a><\/em>\u201d, segons el presenta. En forma de petits impulsos, “nudges<\/em>“, en el context de la presa de decisi\u00f3.<\/p>\n

Perqu\u00e8 l’hum\u00e0, al contrari que l\u2019 “homo economicus<\/em>“, com ell anomena al subjecte de l’estudi de l’Economia, pren decisions no sobre la base del benefici o la utilitat que adquirir\u00e0 i que analitza amb tranquil\u00b7litat i profunditat, sin\u00f3 que les pren r\u00e0pidament i afectat per una s\u00e8rie de biaixos gaireb\u00e9 imperceptibles. I aix\u00ed, ens equivoquem.<\/p>\n

Com innovar a trav\u00e9s d’un nudge<\/em><\/strong><\/h2>\n

Si vols saber quan alg\u00fa necessita un nudge<\/em>, pensa en el seg\u00fcent:<\/p>\n

– Quan la presa de decisions \u00e9s complexa<\/p>\n

– Quan la decisi\u00f3 requereix un esfor\u00e7 (f\u00edsic, monetari, trencar h\u00e0bits i canviar actituds…)<\/p>\n

– Quan el retorn no \u00e9s immediat<\/p>\n

Per exemple: apuntar-se o no al gimn\u00e0s, comprar o no un programari, invertir temps en aprendre un nou idioma…<\/p>\n

Si, posem pel cas, una cadena de gimnasos vol que els seus clients es comprometin amb el seu exercici f\u00edsic, i segueixin aix\u00ed sent socis del gimn\u00e0s, m\u00e9s que posar anuncis a la porta de “descompte del mes, nom\u00e9s avui!” (Anunci que es respecti per cert cada dia…), Thaler segurament li recomanaria 1 nudge<\/em>, estructurat de la seg\u00fcent manera (les seves sis claus per a un bon nudge<\/em>):<\/p>\n

\"Exemple
Exemple d’oferta d’una coneguda cadena de gimnasos a Barcelona<\/figcaption><\/figure>\n