{"id":43446,"date":"2018-05-31T08:07:03","date_gmt":"2018-05-31T08:07:03","guid":{"rendered":"https:\/\/sociedaddelainnovacion.es\/john-cage-la-innovacio-traves-la-musica\/"},"modified":"2025-02-09T16:28:51","modified_gmt":"2025-02-09T16:28:51","slug":"john-cage-la-innovacio-traves-la-musica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/sociedaddelainnovacion.es\/ca\/john-cage-la-innovacio-traves-la-musica\/","title":{"rendered":"John Cage: La innovaci\u00f3 a trav\u00e9s de la m\u00fasica"},"content":{"rendered":"

Des de la seva creaci\u00f3, la m\u00fasica ha experimentat canvis i innovacions constants. Des del cant gregori\u00e0 i l’orgue, m\u00fasica polif\u00f2nica. Durant els per\u00edodes Medieval i Renaixentista, es va desenvolupar la m\u00fasica per un cor de quatre a sis parts. En el per\u00edode Barroc, la m\u00fasica polif\u00f2nica instrumental va ser introdu\u00efda i desenvolupada, principalment per J. S. Bach. En el per\u00edode Cl\u00e0ssic, la tend\u00e8ncia va ser allunyar-se de la polifonia cap a la homofonia, i la m\u00fasica m\u00e9s estructurada. Despr\u00e9s va venir el per\u00edode Rom\u00e0ntic, en el qual es van estendre moltes de les formes, com la simfonia, i les harmonies es van tornar molt m\u00e9s crom\u00e0tiques, tot i que la textura era relativament homof\u00f2nica. La polifonia va tornar als segles XIX i XX amb Schoenburg i el sistema de 12 tons; per\u00f2, durant el mateix per\u00edode, l’impressionisme, un estil completament diferent basat en els intervals oberts de l’organum<\/em> primerenc, s’estava desenvolupant, centrat a Fran\u00e7a. Durant el segle XX, hi ha hagut molts desenvolupaments musicals i estil\u00edstics de molts compositors diferents, inclosos els desenvolupaments eventuals de nous g\u00e8neres com el jazz, el rock, el folk, el country, el rap, etc., i tots els seus estils relacionats. No obstant aix\u00f2, en termes de m\u00fasica cl\u00e0ssica al segle XX, cap compositor nord-americ\u00e0 ha aportat m\u00e9s innovacions que John Cage. Ha ampliat la idea de quins sons constitueixen la m\u00fasica, va ser la for\u00e7a influent darrere de la indeterminaci\u00f3 en la m\u00fasica, i ha influ\u00eft en el pensament de molts altres compositors moderns.<\/p>\n

[Tweet “No puc entendre per qu\u00e8 les persones tenen por a les noves idees. Jo tinc por de les velles.”]<\/p>\n

\"La
La innovaci\u00f3 a trav\u00e9s de la m\u00fasica<\/figcaption><\/figure>\n

Hi ha certes imatges que v\u00e9nen a la ment quan s’esmenta la paraula “m\u00fasica”. Algunes persones pensen en orquestres i simfonies, mentre que altres pensen en bandes de rock i m\u00fasica alternativa. En general, no s’associen amb m\u00fasica els sons quotidians, com el d\u2019arrugar paper o tallar verdures. John Cage, per\u00f2, ho va fer; i va passar bona part de la seva carrera musical tractant de mostrar aquesta perspectiva sobre el que constitueix la m\u00fasica o el soroll per als altres.<\/p>\n

\u201cI am trying to be unfamiliar with what I’m doing.\u201d<\/h2>\n

Per exemple, Living Room Music va ser escrita per a quatre percussionistes que fan sons amb mobles, com fer ritme amb les mans sobre una taula. Cage \u00e9s fam\u00f3s tamb\u00e9 per la seva m\u00fasica per a piano preparat, on diferents objectes es van col\u00b7locar entre les cordes per donar m\u00e9s d’un efecte de percussi\u00f3..<\/p>\n

M\u00e9s tard, va passar a usar coses com cargols de mar, sons del cos hum\u00e0, sons d’una cuina, va amplificar sons m\u00e9s petits com l’arrugat d’un paper o el so d’un joc d’escacs. Tamb\u00e9 va comen\u00e7ar a fer servir cinta magn\u00e8tica en les seves altres composicions, a m\u00e9s dels sons electr\u00f2nics; un exemple Imaginary Landscape No 1.<\/p>\n

Un altre aspecte del so en el qual estava interessat era el del silenci. Una vegada va afirmar que era impossible per a nosaltres crear un silenci total, ja que fins i tot quan va entrar en una cambra anecoica, va declarar que podia escoltar el seu sistema nervi\u00f3s funcionant i la seva sang circulant. Va usar el silenci en la m\u00fasica com un dispositiu perqu\u00e8 la gent pens\u00e9s en qu\u00e8 consistia realment la m\u00fasica. Un exemple fam\u00f3s d’aquesta filosofia \u00e9s la seva pe\u00e7a 4’33 “, que consta d’exactament quatre minuts i trenta-tres segons de silenci. El pianista i amic de Cage, David Tudor, va interpretar per primera vegada la pe\u00e7a el 1952, col\u00b7locant una partitura en el suport del piano, i despr\u00e9s asseient-se en silenci durant la durada de la pe\u00e7a. Cage ha dit que aquesta \u00e9s una de les seves composicions m\u00e9s valuoses, ja que enfoca a l’audi\u00e8ncia a prendre consci\u00e8ncia dels altres sorolls al seu voltant.<\/p>\n