Corrupci\u00f3 i empreses que es mouen nom\u00e9s per all\u00f2 econ\u00f2mic s\u00f3n el dia a dia. L\u00edder d’avui, tens una responsabilitat per canviar aquesta realitat. S\u00f3n molts els reptes com perqu\u00e8 no ens decidim a actuar m\u00e9s enll\u00e0 del benefici econ\u00f2mic. On quedar\u00e0, sin\u00f3, l’\u00e9sser hum\u00e0 en aquesta revoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica? Llegim Homo Deus<\/em> per pensar en el futur de l\u2019home en la societat tecnol\u00f2gica<\/a>.<\/p>\n Per\u00f2 parlem avui de Viktor Frankl, neur\u00f2leg i psic\u00f2leg que va renunciar el 1941 a un visat als Estats Units que li podia haver evitat els camps de concentraci\u00f3 a ell i a la seva dona. Per\u00f2 es va quedar, per ajudar els seus pares en cas de deportaci\u00f3.<\/p>\n Qu\u00e8 et pot ensenyar sobre el sentit de la vida una persona que, com a conseq\u00fc\u00e8ncia d’aquesta decisi\u00f3, va perdre a la seva dona embarassada i als seus pares en els camps de concentraci\u00f3 nazis?<\/p>\n Frankl, aix\u00f2 s\u00ed, va sobreviure a quatre camps de concentraci\u00f3 que tenien unes r\u00e0tios de superviv\u00e8ncia de 1\/28, i va desenvolupar, a trav\u00e9s de la seva experi\u00e8ncia a Auswistch, el concepte de la logoter\u00e0pia<\/strong><\/a>, basat en que la salut mental i la superviv\u00e8ncia de l’home ve mirant al futur, m\u00e9s que indagant en el passat (tal com treballa la psicologia tradicional).<\/p>\n No es tracta, doncs, de demanar sentit a la vida. La vida ens demana a nosaltres que li posem sentit cada dia!<\/strong><\/p>\n No hi ha un sentit per a tots nosaltres, cadasc\u00fa donem sentit amb les nostres accions i conductes.<\/p>\n Perqu\u00e8 a cada un se’ns d\u00f3na una situaci\u00f3 personal \u00fanica, cada un de nosaltres tenim un sentit \u00fanic i diferent al dels altres. Que, a m\u00e9s, \u00e9s canviant en cada moment.<\/p>\n Demanar-li sentit a la vida \u00e9s per tant na\u00eff, com si el sentit fos una cosa de valor que aconsegueixes o se’t d\u00f3na en algun moment de la vida.<\/p>\n Pensa en aquest, Victor Frankl encara desconegut, recl\u00fas en un camp de concentraci\u00f3. Que dorm a l’aire lliure i sense mantes en ple hivern alemany, que s’aixeca a les quatre del mat\u00ed per anar a l’obra al crit (i a cops) del nazi de torn. Que veu di\u00e0riament com a companys s’abalancen sobre les tanques electrificades buscant una sortida… Quin sentit t\u00e9? Com podem demanar-li que aquest recl\u00fas li trobi un sentit a la vida? Qu\u00e8 li ha donat la vida, com perqu\u00e8 ell pensi en aquest tipus de sentit? De fet, en els camps, ja van passar de l’etapa de demanar un sentit a la vida. Ja van entendre que el sentit de la vida va m\u00e9s enll\u00e0 de la vida d’un…<\/p>\n La logoter\u00e0pia: atorga un sentit i un prop\u00f2sit a tot el que et passi i facis<\/strong><\/p>\n A la vida d’un, m\u00e9s que demanar sentit, el que podem fer \u00e9s DONAR sentit, en les circumst\u00e0ncies que t’hagin tocat. En el cas de Frankl, fins i tot si les circumst\u00e0ncies que t’han tocat s\u00f3n les del sofriment infinit en un camp de concentraci\u00f3. Explica Frankl que els casos t\u00edpics de su\u00efcidi en els camps, les potencials su\u00efcides argumentaven que “ja no tenien res a esperar de la vida”.<\/p>\n Que important \u00e9s adonar-se que \u00e9s la vida qui espera alguna cosa de nosaltres!<\/p>\n Tenir cura d’un germ\u00e0, acabar una obra important per publicar, assegurar el futur d’un fill… Funciona a l’inrev\u00e9s! Donem sentit a la vida. No esperem que vingui. Perqu\u00e8 res vindr\u00e0.<\/p>\n El problema \u00e9s que no ens atrevim moltes vegades a decidir quin \u00e9s el sentit que volem donar-li.<\/strong> Ser\u00e0 llavors que som una societat massa acomodada? Massa vaga, massa immadura? I, en conseq\u00fc\u00e8ncia, desmotivada?<\/p>\n Perqu\u00e8 quan trobem aquest “perqu\u00e8”, deia Nietzsche, podem suportar gaireb\u00e9 qualsevol “com”.<\/p>\n Llegeix aix\u00f2 i despr\u00e9s repeteix aquesta situaci\u00f3 en la teva ment, tancant els ulls: “Si ens toca morir”, els va dir Frankl a la resta de reclusos una nit de desesperaci\u00f3 sense llum ni abric al camp, “fem-ho amb orgull i dignitat. Sabent com morir. Sabent per qu\u00e8 morim. Sabent com \u00e9s el llegat de cadasc\u00fa.”<\/p>\n L’home, per la seva salut mental, no necessita viure en una tranquil\u00b7la relaxaci\u00f3 mental, sin\u00f3 m\u00e9s aviat en una tensi\u00f3 controlada per aconseguir un objectiu escollit lliurement, i coneixent-se a un mateix.<\/strong><\/p>\n La salut mental i la pr\u00f2pia superviv\u00e8ncia es basen en mantenir aquesta tensi\u00f3 entre el que som i el que volem ser. \u00a1Aquest \u00e9s el nostre sentit!<\/p>\n Frankl anomena a aquesta filosofia, convertida en ter\u00e0pia, logoter\u00e0pia<\/strong>, i es basa en la idea que la soluci\u00f3 no “es troba” dins, sin\u00f3 que “es fa” a la realitat, all\u00e0 fora, a trav\u00e9s de l’acci\u00f3.<\/p>\n I per a aquells aclaparats i estancats en la inacci\u00f3 buscant que arribi un sentit a la vida, Frankl recomana un parell de t\u00e8cniques:<\/p>\n – Pensa que el present ja va ser, ja vas cometre l’error, i actua ara (aquesta segona vegada que se t’ha donat) com t’hauria agradat fer-ho.<\/p>\n – Imagina que tens 80 anys. I digues en veu alta com et sents sobre la teva vida (\u00bfva ser un frac\u00e0s o un \u00e8xit?), Tenint en compte que no canvies res des del dia d’avui fins a arribar a aquesta edat.<\/p>\n La pr\u00f2pia hist\u00f2ria personal de Frankl, sobrevivint a quatre camps de concentraci\u00f3, i especialista en dos camps com la neurologia i la psicologia, li permet assegurar que tot i l’evid\u00e8ncia de la manca de llibertat de l’home com a “producte biol\u00f2gic” afectat per l\u2019entorn, l’\u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s capa\u00e7 de superar les condicions m\u00e9s adverses, i lliure de prendre decisions. No acceptem per tant que no som lliures. Estem condicionats, s\u00ed, per\u00f2 som lliures d’escollir el nostre futur i el sentit que li donarem.<\/p>\n I com a tal, Frankl proposa una veritat m\u00e9s gran, la de la responsabilitat. La responsabilitat de la llibertat, l’acci\u00f3 responsable, per donar un sentit en positiu davant la provisionalitat de la nostra exist\u00e8ncia, cap a nosaltres, per\u00f2, sobretot, cap als altres.<\/p>\n Click to tweet\u00e0 \u201cEl l\u00edder d’una organitzaci\u00f3 innovadora en el S. XXI defineix el seu prop\u00f2sit i el treballa di\u00e0riament. I sap ajudar a altres a desenvolupar el seu. \u201c<\/p>\n Aquest \u00e9s l’\u00fanic cam\u00ed que ens queda. La resta, \u00e9s tecnologia.<\/p>\n L\u00edder del segle XXI… Ja has definit el teu prop\u00f2sit?<\/em><\/strong><\/p>\n Si t’agrada el tema i busques m\u00e9s inspiracions, et recomanem els seg\u00fcents enlla\u00e7os:<\/p>\n Ahora uno se explota a s\u00ed mismo y cree que est\u00e1 realiz\u00e1ndose<\/a>, entrevista de Byung-Chul Han a El Pa\u00eds<\/p>\n Innova o mor: benvingut a la Societat de la Innovaci\u00f3<\/a>, de SDLI<\/p>\nLa hist\u00f2ria de Victor Frankl, a la recerca d’un prop\u00f2sit<\/strong><\/h2>\n
![\"Viktor](\"https:\/\/sociedaddelainnovacion.es\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/Viktor-Frankl.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/sociedaddelainnovacion.es\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/Frankl-18-2-22.jpg\")
<\/p>\n