La inf\u00e0ncia \u00e9s la llavor m\u00e9s preuada. Invertir en la salut mental i l’educaci\u00f3 \u00e9s b\u00e0sic per poder millorar les diferents \u00e0rees del sistema educatiu. \u00c9s la pe\u00e7a clau perqu\u00e8 l’engranatge personal-social-pol\u00edtic i econ\u00f2mic sigui de qualitat.<\/p>\n
Fa anys que pa\u00efsos com Finl\u00e0ndia ho han ent\u00e8s i han invertit en aquesta l\u00ednia i els resultats positius que han obtingut es demostren, any rere any, (en les proves PISA<\/a> Finl\u00e0ndia se situa en les posicions m\u00e9s avan\u00e7ades d’Europa).<\/p>\n La inquietud per poder entendre quins s\u00f3n els factors que faciliten aquest rendiment, aix\u00ed com l’inter\u00e8s per con\u00e8ixer les pr\u00e0ctiques educatives d’aquest pa\u00eds, em va portar a visitar l’escola Hertsikan ala-aste<\/a>, a H\u00e8lsinki, Finl\u00e0ndia.<\/p>\n A continuaci\u00f3, intentar\u00e9 descriure algunes de les particularitats del seu sistema educatiu, fent la comparativa amb el nostre.<\/p>\n L\u2019escolaritat obligat\u00f2ria a Finl\u00e0ndia s\u2019inicia als 7 anys (el seu primer de prim\u00e0ria correspon al nostre segon de prim\u00e0ria). En el curs anterior preparen els i les nenes per l\u2019adquisici\u00f3 de la lectura i escriptura, per\u00f2 no ser\u00e0 fins a l\u2019entrada a l\u2019escola que s\u2019ensenyar\u00e0 i es demanar\u00e0 aquest coneixement de manera m\u00e9s formal. Consideren que \u00e9s just en aquest moment quan els alumnes estan preparats a nivell maduratiu. Al nostre pa\u00eds, l\u2019escolaritat obligat\u00f2ria s\u2019inicia als 6 anys (1r de prim\u00e0ria) si b\u00e9, en moltes ocasions, s\u2019espera que els nens ja tinguin certs coneixements de lectura i escriptura. Sembla que es concep que com m\u00e9s aviat els ensenyem, m\u00e9s aviat ho aprendran. Per\u00f2 no es tracta tant de comen\u00e7ar com m\u00e9s aviat millor, sin\u00f3 en el moment \u00f2ptim de cada nen. A vegades, costa entendre que el proc\u00e9s d\u2019aprenentatge no ser\u00e0 igual ni de la mateixa manera en els diferents alumnes. La comprensi\u00f3 i adaptaci\u00f3 de la demanda educativa per cada nen la considero imprescindible.<\/p>\n Una altra particularitat del sistema educatiu fin\u00e8s \u00e9s que la jornada acad\u00e8mica finalitza entre les 12 i 15h de la tarda i s\u00f3n pocs els alumnes que realitzen activitats extraescolars. Tanmateix, les extraescolars tenen relaci\u00f3 amb les seves aficions i no amb aprenentatges acad\u00e8mics. La majoria d\u2019alumnes solen destinar les tardes a jugar a m\u00faltiples activitats d\u2019oci a casa: dibuixar, pintar, tocar el piano, fer treballs manuals, jugar, llegir, entre d\u2019altres. La nostra situaci\u00f3 sociolaboral dificulta que els progenitors puguin destinar temps suficient als seus fills i filles, amb la posterior conseq\u00fc\u00e8ncia, en part, d\u2019allargar la jornada escolar als nens dotant-los de m\u00faltiples extraescolars.<\/p>\n Pel que fa al curr\u00edculum veiem que Finl\u00e0ndia es basa amb els principis b\u00e0sics de la pedagogia Montessori, que promou el paper actiu dels alumnes com a motor d\u2019aprenentatge. La missi\u00f3 de l\u2019escola \u00e9s ajudar als alumnes a aprendre per ells mateixos, juntament amb els altres, en un ambient segur. En l\u2019\u00e0mbit curricular, els diferents aprenentatges es treballen de manera transversal, doncs els coneixements s\u2019organitzen a partir dels eixos vertebradors de la cultura, la natura i la societat. Dins de cada un d\u2019aquests eixos treballaran la resta de continguts del curs. Tanmateix, les assignatures de matem\u00e0tiques, lleng\u00fces estrangeres i fin\u00e8s s\u00f3n estudiades de manera separada.<\/p>\n dels grups \u00e9s clara, el funcionament \u00e9s flexible i segons les demandes educatives se subdivideix el grup i es treballa de manera independent en un altre espai. A m\u00e9s a m\u00e9s, dins la mateixa aula en certs moments hi ha dues mestres, fet que facilita que l\u2019atenci\u00f3 pugui ser m\u00e9s personalitzada.<\/p>\n Segons els docents, la pres\u00e8ncia d\u2019alumnes de diferents edats dins l\u2019aula promou uns aprenentatges de car\u00e0cter intrapersonal i interpersonal notable: els m\u00e9s petits s\u2019esforcen per assemblar-se als grans, i aquests treballen l\u2019empatia i la paci\u00e8ncia amb els seus companys m\u00e9s petits. Alhora, aquells alumnes amb necessitats educatives especials tamb\u00e9 se senten m\u00e9s reconfortats en compartir espai amb companys que segueixen un proc\u00e9s d\u2019aprenentatge similar tot i la seva edat inferior; per tant, se senten m\u00e9s \u201centre iguals\u201d.<\/p>\n Una altra particularitat destacable d\u2019aquesta pedagogia \u00e9s la promoci\u00f3 per l\u2019autonomia i el respecte en la presa de decisions dels mateixos infants. L\u2019organitzaci\u00f3 de l\u2019aula, el mobiliari i les pr\u00e0ctiques educatives estan creats per tal de poder-ho treballar. Les aules destinades als alumnes m\u00e9s petits es caracteritzen per tenir un ambient c\u00e0lid i acollidor, amb una notable varietat de mobiliari: pissarra de guix i digital, taula gran, taula m\u00e9s petita i al\u00e7ada, catifa gran central, coixins a terra, tamborets, pufs i, fins i tot, un sof\u00e0. L\u2019espai facilita el moviment de l\u2019alumnat i cerca que cada un escolli, coneixent les seves pr\u00f2pies necessitats, el seu benestar per poder treballar de la manera m\u00e9s c\u00f2moda per ell\/a. Es treballa respectant la varietat d\u2019estils d\u2019aprenentatge i crec que aix\u00f2 \u00e9s un dels aspectes clau a repensar en el nostre model educatiu.<\/p>\n Una altra din\u00e0mica que il\u00b7lustra aquesta promoci\u00f3 en l\u2019autonomia de cada alumne \u00e9s que un cop la mestra explica les diferents tasques a desenvolupar al llarg de la setmana, \u00e9s l\u2019alumne qui decideix per quina assignatura i tasca comen\u00e7a, qui apr\u00e8n a autogestionar-se el temps i s\u2019organitza. Alhora, ells mateixos decideixen on i com s\u2019ubiquen en l\u2019espai (tant dins l\u2019aula com al passad\u00eds, que tamb\u00e9 est\u00e0 habilitat per treballar-hi). Aix\u00ed pots veure alguns alumnes estirats a terra fent matem\u00e0tiques, altres asseguts a una taula escrivint una redacci\u00f3 en fin\u00e8s, un parell de nenes dretes cosint, uns altres a una taula fent treballs manuals de pl\u00e0stica, una altra nena llegint un llibre estirada al sof\u00e0, altres treballant al passad\u00eds\u2026 \u00c9s la mestra qui es va apropant a les diferents criatures i es va adaptant a all\u00f2 que est\u00e0 fent el nen.<\/p>\n La mestra em va explicar que a final de setmana els nens han de tenir fetes les diferents tasques. Llavors jo li vaig demanar ing\u00e8nua: \u201cI qu\u00e8 passa si no ho tenen fet?\u201d. I ella em va respondre: \u201cDoncs els ajudem m\u00e9s\u201d.<\/p>\n La llibertat de moviment tamb\u00e9 la veiem quan els nens han d\u2019anar al lavabo, perqu\u00e8 els mestres entenen que \u00e9s una necessitat fisiol\u00f2gica natural i que els mateixos nens saben si necessiten anar-hi o no i, per tant, no els han de demanar perm\u00eds. Un altre exemple del foment de l\u2019autonomia que es persegueix entre l\u2019alumnat \u00e9s que part del curr\u00edculum contempla l\u2019aprenentatge de tasques dom\u00e8stiques i, per aquest motiu, es practiquen habilitats com cosir, cuinar, netejar i planxar a unes aules determinades.<\/p>\n Veiem com confiar i fomentar la identitat pr\u00f2pia de cada nen, tot acompanyant-lo en les seves decisions i petites passes en el proc\u00e9s d\u2019autonomia afavoreix al desenvolupament de la seva maduraci\u00f3 i seguretat personal. Respectant-los i permetent-los el seu espai i decisions, lluny de provocar el caos, els dota de recursos i eines per cr\u00e9ixer i avan\u00e7ar.<\/p>\n Per altra banda, un altre element caracter\u00edstic de l\u2019organitzaci\u00f3 pedag\u00f2gica de les escoles fineses \u00e9s la seva distribuci\u00f3 hor\u00e0ria: la majoria de les classes tenen una durada de 45 minuts (les investigacions en neuroci\u00e8ncia afirmen que aquest \u00e9s el nostre l\u00edmit de capacitat atencional), fet que beneficia l\u2019aprofitament de les diferents classes. A m\u00e9s, entre classe i classe, en alguns casos, estan pautats descansos de 15 minuts.<\/p>\n Pel que fa a l\u2019atenci\u00f3 a la diversitat, el model fin\u00e8s contempla un model d\u2019escola comprensiva i inclusiva real: hi ha unes aules destinades a treballar alguns continguts amb aquells alumnes que mostren Necessitats Educatives Especials (NEE). A m\u00e9s, aquests alumnes compten amb una educadora amb dedicaci\u00f3 completa per cadascun d\u2019ells, tot fent-ne l\u2019acompanyament.<\/p>\n Despr\u00e9s de repassar alguns dels aspectes que m\u00e9s em van cridar l’atenci\u00f3 durant la meva estada a l’escola finesa Hertsikan ala-aste, m’agradaria puntualitzar que cap model educatiu \u00e9s absolutament perfecte ni ideal. A m\u00e9s, cal tenir en compte el context social i cultural de cada pa\u00eds, aix\u00ed com la inversi\u00f3 econ\u00f2mica i de recursos que el sistema pol\u00edtic realitza. Ara b\u00e9, em pregunto si alguns elements de l’enfocament pedag\u00f2gic que segueixen altres pa\u00efsos podrien ser v\u00e0lids, tamb\u00e9, en la nostra cultura i societat.<\/p>\n Sembla ser que un dels punts clau de l’\u00e8xit educatiu de les escoles fineses \u00e9s el desenvolupament d’un model pedag\u00f2gic que promou donar ales a la creativitat, llibertat i autonomia del seu alumnat.<\/p>\n L’experi\u00e8ncia de visitar una escola finesa i compartir visions amb els seus professionals m’ha donat esperances i il\u00b7lusi\u00f3 per poder acompanyar d’una manera diferent als nens, educadors i fam\u00edlies en el proc\u00e9s educatiu. Ha estat una viv\u00e8ncia reconfortant en veure que \u00e9s possible una altra manera de fer, de mirar, de tractar i de pensar en l’educaci\u00f3.<\/p>\n La revoluci\u00f3n de la formaci\u00f3n profesional<\/a>, de Dani Bernard Vilamitjana<\/p>\n \u00bfQu\u00e9 hacen los pa\u00edses n\u00f3rdicos para ir (casi) siempre por delante?,<\/a> per La Informaci\u00f3n<\/p>\n Habilitats i educaci\u00f3 per a la innovaci\u00f3: el canvi que ve per quedarse<\/a>, de Francesc Balagu\u00e9<\/p>\n 8 diferencias en educaci\u00f3n entre espa\u00f1oles y n\u00f3rdicos<\/a>, d’Elena Mor\u00e1n<\/p>\nPre-requisits a l’inici de la vida escolar<\/strong><\/h2>\n
Les diferents jornades acad\u00e8miques<\/strong><\/h2>\n
El curr\u00edculum<\/strong><\/h2>\n
La composici\u00f3 de les classes<\/strong><\/h2>\n
La promoci\u00f3 per l’autogesti\u00f3 i la llibertat<\/strong><\/h2>\n
La organizaci\u00f3n pedag\u00f3gica<\/strong><\/h2>\n
Conclusions<\/strong><\/h2>\n
Coneixeu models educatius innovadors practicats en altres pa\u00efsos? Esperem el teu comentari<\/h2>\n