La realitat \u00e9s que no hi ha nosaltres i natura. Aquest autoengany est\u00e0 caient avui pel seu propi pes, a l\u2019adonar-nos que ens hem comportat com si visqu\u00e9ssim en un sistema obert, amb recursos il\u00b7limitats, quan resulta evident que el nostre m\u00f3n \u00e9s ben b\u00e9 el contrari.<\/p>\n
![\"ecosistema\"](\"https:\/\/sociedaddelainnovacion.es\/wp-content\/uploads\/2018\/09\/ecosistema.jpg\")
<\/p>\n
Pensem en sistemes, no en objectes<\/h2>\n
Un sistema \u00e9s un conjunt d\u2019elements independents, completament interrelacionats que conformen un tot unificat. La Terra, els pa\u00efsos, les ciutats, els barris, les empreses, els equips professionals, s\u00f3n tots ells sistemes amb diversos graus de complexitat.<\/p>\n
Primer canvi d\u2019ulleres:<\/strong> posem el focus en les relacions entre subjectes, m\u00e9s que en els objectes.<\/p>\n Qu\u00e8 podem aprendre de la natura en aquest sentit? Una regla d\u2019or a tenir molt en compte \u00e9s que les esp\u00e8cies nom\u00e9s poden sobreviure si s\u00f3n capaces de donar resposta a un problema, desplegant estrat\u00e8gies adaptatives, si aquesta encaixa en el context (energia i recursos disponibles, condicions ambientals, limitacions f\u00edsiques). Per molt brillant que sigui la seva soluci\u00f3, si no es correspon amb els condicionants locals, simplement es torna insostenible i l\u2019esp\u00e8cie acaba per desapar\u00e8ixer.<\/p>\n Trencant la separaci\u00f3 artificial, la barrera mental que separa la vida de la tecnologia.<\/p>\n La complexitat en la qual vivim immersos s\u2019ent\u00e9n molt millor si \u201cbiologitzem\u201d els nostres problemes i els nostres reptes. La natura mai es plantejaria que vol construir una bombeta incandescent, per\u00f2 s\u00ed que necessita crear un sistema per il\u00b7luminar (luminesc\u00e8ncia). Per tant, no caiguem en el parany de pensar en la funci\u00f3 que volem <\/em>realitzar sin\u00f3 m\u00e9s aviat en la funci\u00f3 a la que realment<\/em> cal donar resposta.<\/p>\n Mirat amb la perspectiva evolutiva dels 3.800 milions d\u2019anys que fa que la vida existeix en el nostre planeta, aquesta ha hagut de desplegar una intel\u00b7lig\u00e8ncia formidable per superar reptes en el seu afany per seguir viva. Les seves solucions no nom\u00e9s han hagut de ser eficients i eficaces, sin\u00f3 com establia Peter Drucker<\/a><\/u>, tamb\u00e9 efectives, \u00e9s a dir \u201cfer b\u00e9\u201d les coses i fer-ho de forma correcta. En aquest cas, significa trobar la millor relaci\u00f3 entre els resultats obtinguts i els recursos emprats, creant les condicions m\u00e9s prop\u00edcies per a la vida.<\/p>\n Altrament, qualsevol malbaratament d\u2019energia o recursos es pagaria molt car.<\/p>\n El fet que hagin desaparegut prop del 99% de les esp\u00e8cies que en algun moment han poblat el planeta ens dona idea de l\u2019exig\u00e8ncia extrema d\u2019aquest proc\u00e9s de selecci\u00f3 natural en la que els m\u00e9s adaptables -i no pas els m\u00e9s poderosos- han aconseguit sobreviure i evolucionar.<\/p>\n Segon canvi d\u2019ulleres:<\/strong> \u201cmira a fons a la natura i ho entendr\u00e0s millor\u201d ens recordava Albert Einstein. \u00c9s aqu\u00ed on una nova mirada a la natura, m\u00e9s respectuosa per\u00f2 tamb\u00e9 m\u00e9s realista, ens pot ajudar a trobar solucions insospitades pensant en models bioinspirats.<\/p>\n La mirada ecosist\u00e8mica suposa un canvi radical de perspectiva pel que fa a les xarxes col\u00b7laboratives i aporta un nou context a la innovaci\u00f3 oberta.<\/p>\n Quan ens adonem de l\u2019impacte que pot generar un element aparentment poc rellevant en el conjunt del sistema, podem calibrar millor quins s\u00f3n els delicats equilibris din\u00e0mics que cal mantenir i potenciar.<\/p>\nCom podem traslladar aquest principi a la nostra activitat?<\/h2>\n
Per qu\u00e8 \u00e9s tan eficient la natura?<\/h2>\n
Models naturals per a la innovaci\u00f3<\/h2>\n