{"id":43847,"date":"2024-05-07T09:27:18","date_gmt":"2024-05-07T09:27:18","guid":{"rendered":"https:\/\/sociedaddelainnovacion.es\/aplicar-el-metode-cientific-en-emprenedoria-te-beneficis\/"},"modified":"2025-02-03T15:49:39","modified_gmt":"2025-02-03T15:49:39","slug":"aplicar-el-metode-cientific-en-emprenedoria-te-beneficis","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/sociedaddelainnovacion.es\/ca\/aplicar-el-metode-cientific-en-emprenedoria-te-beneficis\/","title":{"rendered":"Aplicar el m\u00e8tode cient\u00edfic en emprenedoria: t\u00e9 beneficis?"},"content":{"rendered":"<p>Un experiment amb 116 equips a It\u00e0lia ofereix conclusions clarividents sobre els beneficis de l&#8217;aproximaci\u00f3 cient\u00edfica a l&#8217;emprenedoria.<\/p>\n<p><em>Pot un enfocament cient\u00edfic millorar el rendiment de les startups? Quin \u00e9s l&#8217;efecte de fer servir un m\u00e8tode cient\u00edfic en la validaci\u00f3 d&#8217;una idea? Qu\u00e8 succeeix quan l&#8217;emprenedor articula una idea com una teoria, desenvolupa hip\u00f2tesis, les posa a prova i avalua cr\u00edticament els resultats obtinguts?<\/em><\/p>\n<p>L&#8217;experiment d&#8217;avui investiga els beneficis del m\u00e8tode cient\u00edfic en emprenedoria i innovaci\u00f3 corporativa, en comparaci\u00f3 amb el comportament m\u00e9s est\u00e0ndard dels emprenedors, que segueixen una barreja d&#8217;heur\u00edstiques de recerca com l&#8217;assaig i error, o la recerca confirmat\u00f2ria.<\/p>\n<p>T&#8217;ho conte:<\/p>\n<ol>\n<li><strong> L&#8217;experiment:<\/strong><\/li>\n<\/ol>\n<p>El 2016, un grup de quatre investigadors europeus (Arnaldo Camuffo, Alessandro Cordova, Alfonso Gambardella i Chiara Spina) a la Universitat Bocconi de Mil\u00e0 (It\u00e0lia), va dur a terme un experiment amb m\u00e9s de cent fundadors (116) de startups italianes en tecnologia, retail, mobles, alimentaci\u00f3, atenci\u00f3 m\u00e8dica, oci i maquin\u00e0ria.<\/p>\n<p>Un experiment que despr\u00e9s s&#8217;ha replicat en diferents entorns i pa\u00efsos, sumant ja a aquestes al\u00e7ades, m\u00e9s de 700 equips d&#8217;emprenedors que hi han passat.<\/p>\n<p>Tornant a l&#8217;experiment original, qu\u00e8 \u00e9s el que has de saber?<\/p>\n<ul>\n<li>La majoria de les empreses dels fundadors encara no havien generat ingressos, cosa que el convertia en un entorn ideal per investigar com ensenyar el pensament cient\u00edfic podia influir en el resultat final dels equips.<\/li>\n<li>Els emprenedors van arribar a Mil\u00e0 per a un programa de capacitaci\u00f3 en emprenedoria.<\/li>\n<li>Durant quatre mesos, van aprendre a crear una estrat\u00e8gia empresarial, entrevistar clients, construir un producte m\u00ednim viable i despr\u00e9s refinar un prototip.<\/li>\n<li>Tant el grup de tractament com el grup de control van rebre 10 sessions de capacitaci\u00f3 general sobre com obtenir retroalimentaci\u00f3 del mercat i avaluar la viabilitat de la seva idea.<\/li>\n<\/ul>\n<p>El que no sabien era que havien estat assignats a l&#8217;atzar a un grup de \u00abpensament cient\u00edfic\u00bb o a un grup de control. La capacitaci\u00f3 per a tots dos grups va ser id\u00e8ntica, excepte que a un se l&#8217;animava a veure les startups a trav\u00e9s dels lents d&#8217;un cient\u00edfic.<\/p>\n<p>Des d&#8217;aquesta perspectiva:<\/p>\n<ul>\n<li>La seva estrat\u00e8gia \u00e9s una teoria,<\/li>\n<li>Les entrevistes als clients ajuden a desenvolupar hip\u00f2tesis,<\/li>\n<li>El seu producte m\u00ednim viable i prototip s\u00f3n experiments per provar aquestes hip\u00f2tesis.<\/li>\n<li>La seva tasca \u00e9s mesurar rigorosament els resultats i prendre decisions basades en si les seves hip\u00f2tesis s\u00f3n recolzades o refutades.<\/li>\n<\/ul>\n<ol start=\"2\">\n<li><strong> Els resultats:<\/strong><\/li>\n<\/ol>\n<p>Durant l&#8217; any seg\u00fcent, les startups tractades:<\/p>\n<ul>\n<li><strong>Van mostrar una activaci\u00f3 de clients m\u00e9s alta i m\u00e9s r\u00e0pida<\/strong> (nombre de clients que van mostrar comprom\u00eds per comprar el producte o servei de la startup, com deixar un correu electr\u00f2nic al lloc web de la startup, reservar un producte per avan\u00e7at, subscriure&#8217;s al servei): van activar de mitjana 27 clients en comparaci\u00f3 amb una mitjana de 4 a les startups de control.<\/li>\n<li><strong>Tenien m\u00e9s probabilitats d&#8217;abandonar el projecte<\/strong>, i tenien m\u00e9s probabilitats de fer-ho abans que les del grup de control. Aquest resultat d&#8217; acabament \u00e9s interessant. Els emprenedors tractats van recon\u00e8ixer abans i en major mesura que les seves idees en realitat no aportaven valor. Estalviant recursos i temps preciosos tant als emprenedors com als inversors. Els emprenedors tractats van poder recon\u00e8ixer la ra\u00f3 per la qual les seves idees no valien la pena lluitar.<\/li>\n<li><strong>Van pivotar una o dues vegades, mentre que els emprenedors en la condici\u00f3 de control no van pivotar en absolut, o van pivotar moltes vegades<\/strong>. Aquest resultat de pivot \u00e9s consistent amb la idea que quan els emprenedors veuen que la seva idea no funciona, saben <em>on<\/em> pivotar, en l\u00ednia amb la idea que els emprenedors basats en teoria fan revisions m\u00e9s informades de les seves creences. Per contra, els emprenedors en el grup de control estaven m\u00e9s inclinats a no canviar la seva idea, o pivotar de manera m\u00e9s \u00abindefinida\u00bb, en una recerca sense rumb d&#8217;un cam\u00ed alternatiu per crear valor. Sense una l\u00f2gica subjacent, o teoria, que expliqui per qu\u00e8 la seva idea no t\u00e9 \u00e8xit, no veuen com remeiar-lo pivotant cap a una teoria revisada i millorada. Els emprenedors en el grup de control tendien a seguir aferrats a les seves estrat\u00e8gies i productes originals. Era massa f\u00e0cil per a ells predicar les virtuts de les seves decisions passades, enjudiciar els vicis de les opcions alternatives i fer pol\u00edtica per complaure els assessors que afavorien la direcci\u00f3 existent. Els emprenedors que havien apr\u00e8s a pensar com a cient\u00edfics, en canvi, van pivotar m\u00e9s del doble. Quan les seves hip\u00f2tesis no van ser recolzades, sabien que era hora de repensar els seus models de negoci.<\/li>\n<li><strong>Van generar m\u00e9s del doble d&#8217;ingressos<\/strong>. Les startups en el grup de control van fer menys de 300 en ingressos, mentre que les startups en el grup de pensament cient\u00edfic van fer m\u00e9s de 12,000 en ingressos.<\/li>\n<\/ul>\n<ol start=\"3\">\n<li><strong> El m\u00e8tode cient\u00edfic: \u00e9s \u00ablean startup\u00bb tot el que hi ha?<\/strong><\/li>\n<\/ol>\n<p>No correm tots a compartir aix\u00f2 com si fos l&#8217;exemple definitiu que cal fer Lean Startup per tots els mitjans. De fet, el debat \u00e9s viu:<\/p>\n<p><strong>Lean startup com a m\u00e8tode cient\u00edfic<\/strong><\/p>\n<p>Eric Ries (Lean Startup, 2011) advoca des del principi per l&#8217;aplicaci\u00f3 del m\u00e8tode cient\u00edfic per validar idees i solucions, defensant que el client t\u00e9 la veritat i que els emprenedors necessiten reduir l&#8217;asimetria d&#8217;informaci\u00f3 entre l&#8217;emprenedor i el client, generant constants bucles de retroalimentaci\u00f3 del client.<\/p>\n<p>A m\u00e9s, Steve Blank (El Manual de l&#8217;Emprenedor, 2012, i coceador del moviment Lean Startup) defensa que el m\u00e8tode Lean Startup ajuda els emprenedors a v\u00e8ncer la racionalitat limitada dels empresaris, per la qual \u00abels empresaris s\u00f3n prenedors de decisions imperfectes que pateixen de biaixos en la presa de decisions\u00bb.<\/p>\n<p><strong>Algunes limitacions del Lean Startup com a m\u00e8tode cient\u00edfic<\/strong><\/p>\n<p>Per\u00f2 sorgeixen preguntes entre els acad\u00e8mics darrere de la recerca d&#8217;avui, pel que fa a l&#8217;enfocament cient\u00edfic del Lean Startup, com ara:<\/p>\n<ul>\n<li><strong>Sobre la \u00abveritat\u00bb en possessi\u00f3 del client final:<\/strong> \u00c9s la interacci\u00f3 amb el client la millor manera de validar la idea d&#8217;una startup? \u00bfPot la interacci\u00f3 amb el client oferir un senyal v\u00e0lid del que una startup hauria de fer? Saben els clients el que necessiten o volen? Per qu\u00e8 no parlar amb prove\u00efdors, empleats, empleats,\u00a0 cofundadors al seu lloc? Per exemple, a aquests empleats se&#8217;ls pot veure com a usuaris l\u00edders les opinions i gustos dels quals donen forma a com evoluciona una oferta de productes o tecnologia (com ha estat hist\u00f2ricament el cas amb Apple). Aquests empleats creen els productes que els agradaria veure existir, en lloc de preguntar als clients qu\u00e8 creuen que es necessita.<\/li>\n<li><strong>Sobre qui, entre els clients, \u00e9s el grup amb el qual realment hauries d&#8217;interactuar:<\/strong> Amb quins clients haur\u00edem d&#8217;interactuar i quins haur\u00edem d&#8217;ignorar?<\/li>\n<li><strong>Sobre la qualitat de la informaci\u00f3 que reps en interactuar amb el client:<\/strong> La retroalimentaci\u00f3 del client pot ser molt heterog\u00e8nia. Quina informaci\u00f3 serveix per validar o descartar una idea?<\/li>\n<li><strong>Sobre les formes d&#8217;experimentaci\u00f3 possibles:<\/strong> \u00c9s la interacci\u00f3 amb el client l&#8217;\u00fanica forma d&#8217;experimentaci\u00f3?<\/li>\n<li><strong>Sobre el tipus d&#8217;innovaci\u00f3 que provoca validar amb el client:<\/strong> Com ser\u00e0 d&#8217;\u00fatil la retroalimentaci\u00f3 del client quan es proposin idees realment disruptives o radicals?<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Una nova proposta: \u00abTheory-based innovation\u00bb<\/strong><\/p>\n<p>Per aix\u00f2, els investigadors que van dur a terme l&#8217;experiment han desenvolupat l&#8217;enfocament \u00abtheory-based\u00bb de les startups, que ajuden els emprenedors a comprendre les seves startups com creences o teories que no poden ser provades amb els clients, ja que la seva realitat projectada no pot ser \u00abentesa\u00bb per ells en aquest moment. \u00c9s all\u00f2 de Henry Ford: <em>\u00abSi hagu\u00e9s preguntat als meus clients, m&#8217;haguessin dit que desitjaven un cavall m\u00e9s r\u00e0pid\u00bb<\/em>.<\/p>\n<p>Els investigadors ofereixen un exemple pr\u00e0ctic d&#8217;aquest proc\u00e9s, d&#8217;un cas conegut per tothom:<\/p>\n<p><strong>El cas de l&#8217; ordinador personal:<\/strong><\/p>\n<p>Considera la creen\u00e7a contr\u00e0ria de Steve Jobs de mitjans a finals de la d\u00e8cada de 1970, que les computadores serien un producte de mercat massiu. Una creen\u00e7a que va portar Steve Jobs i Apple a participar en un proc\u00e9s de formulaci\u00f3 i resoluci\u00f3 de problemes. Aquesta creen\u00e7a contr\u00e0ria va ser fonamental per iniciar el proc\u00e9s de creaci\u00f3 de valor.<\/p>\n<p>En aquell moment, no era en absolut obvi que les computadores personals es convertirien en un producte de mercat massiu, ja que les aplicacions existents de la computaci\u00f3 se centraven en entorns industrials i d&#8217;investigaci\u00f3 o en aplicacions d&#8217;oficina a gran escala i especialitzades.<\/p>\n<p>Fins i tot la primera microcomputadora, l&#8217;Altair 8800, va vendre menys de 10.000 unitats a nivell mundial, cosa que no suggeria una base per a una demanda de consumidors generalitzada.<\/p>\n<p>Les dades en aquell moment semblaven suggerir que la creen\u00e7a de Jobs en la possibilitat de les computadores personals era err\u00f2nia, si no delirant.<\/p>\n<p>Tanmateix, la creen\u00e7a contr\u00e0ria de Jobs va portar a la formulaci\u00f3 d&#8217; una teoria i l&#8217; articulaci\u00f3 de subproblemes centrals que obstaculitzaven la soluci\u00f3 del problema m\u00e9s ampli, de convertir les computadores personals en un producte de consum massiu, com per exemple:<\/p>\n<ul>\n<li>l&#8217;\u00fas de computadores en aquell moment requeria habilitats altament especialitzades<\/li>\n<li>les computadores eren prohibitivament cares<\/li>\n<li>les interf\u00edcies de computadora eren dif\u00edcils, si no impossibles, perqu\u00e8 les persones comunes interactuessin<\/li>\n<li>les computadores mancaven d&#8217;atractiu est\u00e8tic<\/li>\n<li>les aplicacions existents no tenien resson\u00e0ncia amb el consumidor mitj\u00e0.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Un cop formulats, aquests problemes van permetre a Jobs i a Apple buscar de manera molt directa, ser guiats, i recon\u00e8ixer solucions de subproblemes que van permetre el desenvolupament d&#8217;un producte final atractiu per al mercat massiu: la computadora personal.<\/p>\n<p>Els investigadors d&#8217;aquest experiment sospiten que un esfor\u00e7 massa primerenc per llan\u00e7ar i validar r\u00e0pidament un producte m\u00ednim viable torpe, simplement podria frustrar consumidors i productors, en lloc de proporcionar informaci\u00f3 \u00fatil, en el cas de startups que proposen teories massa allunyades de la realitat d&#8217;aquell moment.<\/p>\n<ol start=\"4\">\n<li><strong> Conclusions<\/strong><\/li>\n<\/ol>\n<p><strong>L&#8217; emprenedor com a cient\u00edfic:<\/strong><\/p>\n<p>En qualsevol cas, com explica Camuffo, ja sigui amb Lean Startup o altres models, els emprenedors-cient\u00edfics \u00abobservem que guanyen m\u00e9s ingressos i pivoten en major mesura a una idea diferent. Poden mitigar millor els seus biaixos o inexactituds quan analitzen els senyals del mercat, reduint aix\u00ed la probabilitat d&#8217;inc\u00f3rrer en falsos positius i falsos negatius\u00bb.<\/p>\n<p>Usar un enfocament cient\u00edfic per desenvolupar i avaluar idees empresarials podria constituir un canvi de paradigma en l&#8217;\u00e8xit dels emprenedors, aix\u00ed com en l&#8217;educaci\u00f3 en emprenedoria.<\/p>\n<h6>A SDLI creiem i apliquem models de validaci\u00f3 emp\u00edrics en molts dels nostres projectes. Alguns com el programa d&#8217;intraemprenedoria de Damm <a href=\"https:\/\/www.lab1876.com\/es\" rel=\"nofollow noopener\" target=\"_blank\">LAB1876<\/a> Talent, ha perm\u00e8s que equips multidisciplinaris de la companyia hagin pogut desenvolupar projectes capa\u00e7os de convertir-se en una spin-off de la pr\u00f2pia organitzaci\u00f3.<\/h6>\n<p>Espero que t&#8217;hagi agradat i et serveixi a futur per a les teves formacions a equips d&#8217;innovaci\u00f3!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Un experiment amb 116 equips a It\u00e0lia ofereix conclusions clarividents sobre els beneficis de l&#8217;aproximaci\u00f3 cient\u00edfica a l&#8217;emprenedoria. Pot un enfocament cient\u00edfic millorar el rendiment de les startups? Quin \u00e9s l&#8217;efecte de fer servir un m\u00e8tode cient\u00edfic en la validaci\u00f3 d&#8217;una idea? Qu\u00e8 succeeix quan l&#8217;emprenedor articula una idea com una teoria, desenvolupa hip\u00f2tesis, les<\/p>\n","protected":false},"author":70,"featured_media":56496,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[171,218],"tags":[],"class_list":["post-43847","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-metodologies-dinnovacio","category-innovacio-oberta"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/sociedaddelainnovacion.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/43847","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/sociedaddelainnovacion.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/sociedaddelainnovacion.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sociedaddelainnovacion.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/70"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sociedaddelainnovacion.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=43847"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/sociedaddelainnovacion.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/43847\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sociedaddelainnovacion.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/56496"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/sociedaddelainnovacion.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=43847"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/sociedaddelainnovacion.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=43847"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/sociedaddelainnovacion.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=43847"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}