Com gestionar una comunitat de centenars de persones participant en la generació d’idees i treballant de forma col·laborativa per al desenvolupament i implementació de projectes d’innovació?
Encara que sembli increïble, algunes de les grans institucions encara gestionen la innovació mitjançant fulls de càlcul, eines ofimàtiques i comunicacions via email. Sembla difícil que això hagi de durar molt de temps.
Tampoc sembla adequada la implantació d’eines ad hoc en local per a la gestió de la innovació oberta: el concepte “open” s’entén molt millor dins de la cultura cloud, i són majoria les plataformes d’innovació basades en el model Software as a Service, és a dir, plataformes estàndard d’innovació que lloguen l’ús a empreses, cobrant generalment llicències per nombre d’usuaris.
Aquestes plataformes permeten crear comunitats virtuals, i també físiques, d’innovació oberta, que cada vegada estan en major ús en les empreses que aposten per la innovació.
Alguns beneficis evidents de posar en marxa comunitats d’innovació oberta per a la gestió de la innovació:
- Pol·linització de les idees: es creen converses múltiples en les que tothom pot aportar (en oposició al correu electrònic, que només permet conversa entre el remitent i el receptor, o les reunions de treball, que únicament permeten el desenvolupament d’idees i projectes d’innovació entre un grup tancat de persones, que normalment pensen igual).
- Major eficiència i eficàcia en la captura d’idees: obertura de la captura d’idees cap als extrems de l’organització, especialment aquells que es troben més a prop dels problemes i necessitats del client (aportant un valor únic a les iniciatives d’innovació).
- Democratització de la innovació: sentiment que tothom pot participar i opinar.
- Generació de cultura de la participació, col·laboració, innovació.
- Major eficiència de tot el procés d’innovació, mitjançant l’automatització dels processos d’innovació, formularis online d’avaluació d’idees, creació de tasques associades al desenvolupament dels projectes, calendaris, assignació de responsabilitats…
- Major eficàcia en el seguiment i rastreig dels projectes d’innovació (portafolis d’innovació).
Hi ha eines tecnològiques que cobreixen el procés d’innovació (parts d’ell o totes les fases) i que et permetran gestionar-lo de forma més eficaç. En base al nivell de maduresa de la innovació a l’empresa, així com dels objectius que et plantegis, en faràs servir unes o altres.
Aquí tens les 4 tipologies d’eines que pots utilitzar, troba la que més s’adapta a les teves necessitats:
1. Portals d’idees:
Cobreixen la fase inicial d’Ideació, i permeten per tant gestionar la informació capturada. El problema d’aquests portals és que no gestionen la resta del procés d’innovació. Aquestes eines són útils per capturar informació d’empleats o clients (per exemple) i realitzar promoció al voltant d’aquesta informació, a través de les xarxes socials, com en el cas de My Starbucks Idea:
2. Xarxes socials, principalment Twitter o Linkedin:
Enfocades principalment al treball col·laboratiu entorn a projectes d’innovació. Per exemple, l’empresa Psion del grup Motorola, du a terme xats a Twitter en els quals comparteix les iniciatives d’innovació de la companyia amb els clients, i en els quals qualsevol pot participar. Al mateix temps, els seus executius expliquen a blocs oberts què està fent l’empresa a nivell d’innovació.
3. Xarxes socials corporatives, per a empreses, com la catalana Zyncro o Yammer.
Encara que no són específicament enfocades a la innovació, sí que permeten la col·laboració en equips i poden facilitar la compartició d’idees en obert.
4. Comunitats de gestió de la innovació extrem a extrem:
És la combinació de les anteriors, i segurament l’opció més holística per a la gestió de la innovació en obert, ja que permet:
- Captura de les idees en obert
- Col·laboració al voltant de les idees (vots, comentaris)
- Avaluació de les idees (equip d’avaluadors)
- Filtratge d’idees
- Creació d’equips i gestió col·laborativa dels projectes d’innovació (assignació de tasques, calendari, responsabilitats)
- Generació d’indicadors d’innovació ad hoc
- Creació de cultura
- Creació de perfils d’innovació: desenvolupament del currículum dels més innovadors.
Independentment de quina eina s’utilitzi, com puc tenir èxit amb aquestes eines?
- Necessitat genuïna: quan convidem persones a comunitats d’innovació oberta, s’està demanant a aquestes persones el seu recurs més escàs: el seu temps. Preocupem-nos de definir una necessitat real, important, i que pugui ser compartida amb les persones a les que convidem, per poder accedir a aquest recurs tan preuat.
- Valor: ofereix valor al membre de la comunitat. Què guanyarà per participar en la comunitat? (No estem pensant en premis).
- Persones: la innovació passa gràcies a les persones. Ens caldrà un grup de persones ocupades a fer de la comunitat un èxit, així com identificant millores que es puguin dur a terme per fer l’experiència més valuosa per als membres de la comunitat.
- Comunicació: comunicar els objectius, i la visió que es té amb la creació de la comunitat és clau per atraure el talent. És tan important com la comunicació d’un nou producte o servei.
- Persistència: la innovació i les comunitats requereixen de temps, esforç, i per tant, persistència. La persistència és un valor, i demostra que es creu en el projecte. Així és com es guanya respecte i confiança.
