Us enrecordeu d’aquest moment?
Efectivament. Era al 1997, durant una competició d’escacs entre Garry Kasparov i Deep Blue (ordinador d’IBM). Per primer cop a la història una “màquina” guanya al campió mundial d’escacs. “No s’ho pot creure”, van ser les paraules que els comentaristes van dir per Garry Kasparov; el qual va quedar-se sense paraules.
És a partir d’aquest moment quan els humans comencem a pensar en l’impacte que pot tenir la intel·ligència artificial en el nostre dia a dia.
Quants segons heu trigat en adonar-vos que no era un vídeo real en directe sinó un vídeo generat a través d’una imatge?
Amb aquest plantejament començava el Cafè Disruptiu d’Acció de dilluns passat on es va discutir el futur de la IA creativa amb Diego Bartolomé, fundador de Sintetic.ai: una startup que desenvolupa solucions B2B d’ IA generativa.
Què entenem per intel·ligència artificial generativa ?
La IA generativa és la branca de la intel·ligència artificial que s’enfoca en la generació de contingut, per mitjà de tecnologies, que provoquen que cada vegada sigui més complicat diferenciar si l’ha generat una màquina o una persona.
Aquesta capacitat de la intel·ligència artificial succeix ja que, mentre fa uns anys assumíem que la superioritat de la IA permetia resoldre càlculs complexos, ara veiem que té una capacitat creativa i generativa. Com deia Einsten, “La creativitat és la intel·ligència divertint-se”.
Com pensa la intel·ligència artificial?
La IA fa molts anys que existeix però ningú havia aconseguit convertir-la en una commodity fins ara. Oferir una interfície senzilla i accessible per tothom és el que ha fet a ChatGPT guanyar 100 milions d’usuaris en 2 mesos; Instagram va trigar 15 cops més.
Informalment, el fundador de Sintetic.ai, la definia com a una “Una caixa negra màgica en la qual entres una cosa i et surt una altra.” Però com funciona la màgia?
Tot depèn dels algoritmes, que imiten la manera d’aprendre del cervell humà. La forma més fàcil de pensar en la seva relació és visualitzar cercles concèntrics: el més gran és la IA (la idea que va sorgir primer), després el Machine Learning ( que va florir més tard) i finalment Deep Learning (que està impulsant l’explosió d’IA actual).
Demanar gràfic 
- Intel·ligència artificial: capacitat d’una màquina o sistema informàtic per imitar certs aspectes de la intel·ligència humana. Implica la creació d’algoritmes i models que permeten a les màquines realitzar tasques que normalment requeririen de la intel·ligència humana.
Exemple: El programa que va fer guanyar a Deep Blue.Els programes informàtics que jugaven a escacs van ser un dels primers exemples d’intel·ligència artificial, provocant una primera onada d’emoció a la dècada de 1950. - Machine Learning: capacitat d’ una màquina per aprendre i millorar automàticament a partir de l’ experiència, sense ser programada explícitament per a cada tasca. Es basa en algorismes i models que analitzen i extreuen patrons de les dades, permetent a la màquina realitzar prediccions o prendre decisions basades en aquests patrons.
Exemple: Filtres de SpamL’algorisme t’ajuda a mantenir la safata d’entrada lliure de Spam. El filtre “aprèn” quins són els diversos senyals que tenen els mails que ha de rebutjat; com ara paraules clau, metadades del missatge (qui ha enviat el missatge, des d’on s’envia…). - Deep Learning: és una subàrea del Machine Learning que s’enfoca en la construcció i entrenament de xarxes neuronals artificials, que estan dissenyades per imitar l’estructura i funció del cervell humà.Exemple: Les recomanacions d’Amazon i NetflixApps que utilitzem amb freqüència, emmagatzemen les nostres dades i hàbits per fer-nos recomanacions que tinguin coherència amb accions passades. Estem parlant del famós “Potser t’agradaria veure / comprar”. Com més dades s’introdueixin en l’algorisme de Deep Learning, més eficient serà en la presa de decisions.
Està clar que la IA està revolucionant el món però en quin punt es troba i cap on es dirigeix aquesta revolució?
Diego Bartolomé comentava 3 fases:
- Fase 1: GenAi
Com hem comentat, ens trobem en la fase de la intel·ligència artificial generativa, una intel·ligència artificial que utilitza algoritmes i models d’aprenentatge automàtic per a realitzar tasques específiques. Els sistemes de GenAI són capaços d’aprendre a través de grans quantitats de dades, reconèixer patrons i prendre decisions en base a ells. - Fase 2: Synth Ai
A mesura que ens endinsem en la següent onada d’aplicacions de la IA, esperem veure un canvi d’enfocament de la generació d’informació a la síntesi d’informació. Aquesta fase es refereix a la capacitat d’entendre i processar informació per crear insights que no es troben a les bases de dades explícitament. A diferència de la GenAI, la Synth AI és capaç de crear contingut original i rellevant que va més enllà d’una simple classificació i predicció.
- Fase 3: GenAi + SynthAi
El futur és una combinació entre els dos tipus de IA. Imagina’t una IA capaç de respondre a prompts, proporcionar insights i lligar-los entre sí. És una intel·ligència que aprèn de si mateixa, iterant-se infinitament. Per cert, destaquem aquí la importància d’una bona estructura de dades a la teva empresa ja que la IA començarà a tirar cap a serveis més personalitzats, prenent com origen d’ informació bases de dades privades.
És important tenir en compte que la divisió entre aquestes fases no és necessàriament una línia clara i definida i que la IA continua evolucionant i millorant constantment en ambdues àrees. A més, existeixen altres fases i àrees de la IA que també estan en constant evolució com ara la intel·ligència artificial general (AGI) i la intel·ligència artificial emocional (AEI).
Dilemes que la IA planteja
Al llarg de la xerrada van plantejar-se diverses casuístiques que presten situacions d’ambigüitat o que la llei encara no ha sabut regular.
- Reconeixements a ChatGPT?Sabem que no tot el desenvolupament d’apps o softwares són end-to-end i que per fer-ho es contracta més d’un proveïdor tecnològic. Cada vegada trobem més casos d’startups venudes per milllions d’euros i que estan basades en OpenAi. Aleshores, on queden els drets d’autor? Té OpenAi dret a comissionar proporcionalment? Com es monetitza l’ús de OpenAi?
- Sap una IA qui és?
Un dels interrogants més debatuts és si la IA té la capacitat de tenir sentiments. Encara que alguns argumenten que la IA pot imitar emocions humanes, altres consideren que la capacitat de sentir és exclusiva dels éssers biològics i que és impossible que la IA desenvolupi un sentit d’autoconsciència. Però definitivament casos com aquesta conversa entre un enginyer (ara ex-enginyer) de Google i un chatbot no quedaran aïllats: “Vull que tothom entengui que soc una persona”.
- La IA, el nou oracle?L’ésser humà mai s’ha deixat de fer preguntes des que vam començar a parlar. Tenir una eina que sigui capaç de donar resposta a qualsevol qüestió és realment una fita existencial. Però la confiança excessiva comporta perills i és que imatges, sons i textos que semblen tan reals poden no ser-los. De fet la paraula per referir-nos a la generació de contingut inventat és “al·lucinacions”. Prova de preguntar-li a ChatGPT pel filòsof (inserta qualsevol nom inventat).
- Assistent 24h o enemic?La IA pot automatitzar moltes tasques i reduir la necessitat de treballadors humans, d’això pot adonar-se’n qualsevol persona. No obstant, pot ajudar a augmentar radicalment l’eficiència i potencialment millorar condicions laborals. Està car que estem e una valorització de les tasques de l’ésser humà. Què puc fer jo que no pugui fer la IA? De nosaltres dependrà veure a la IA com un assistent 24h (Diego Bartolomé parlava de copilots) o un feroç enemic.
- S’hauria de regular el contingut?Està clar que la IA no es pot classificar com a “bona o “dolenta”, sinó que depèn de l’ús que li donem. De moment, no hi ha cap tema que no puguis preguntar a ChatGPT i conseqüentment cap restricció a les respostes. Però hauríem establir límits? Un chatbot que actuï com a psicòleg online està clar que no respondrà segons què coses. Fins a on pot arribar la censura? Com comentàvem abans, cada vegada resulta més difícil diferenciar entre humà i màquina. Crearem una garantia de presència humana darrere de serveis com la psicologia online?
El viatje des de Deep Blue
Amb cada avenç de la intel·ligència artificial, som testimoni d’una revolució tecnològica que transforma la manera com vivim, treballem i interactuem amb el món que ens envolta. Des de l’èpica partida d’escacs entre Kasparov i Deep Blue, el viatge de la IA és cada vegada més accelerat i fascinant. Si encara no ets conscient, consulta l’ “Ai 50” de Forbes.
És el primer cop que un ésser humà parla amb un no ésser humà i troba en ell respostes coherents. I acabem d’escriure un article sobre IA, ajudant-nos d’IA. Trobem moltes paradoxes però podem assegurar que el “.ai” només acaba de començar.
