Ja fa més de deu anys que a SDLI treballem en innovació oberta, i des del principi hem treballat amb diferents sectors: salut, educació, indústria, serveis, finances, assegurances i, si, també i de forma especial amb el sector públic.
Però què vol dir innovar en el sector públic? La pregunta no és fàcil de respondre, ja que podem enfocar l’esforç de la innovació en aspectes de gestió pública: eficiència, atenció al ciutadà, incorporació de tecnologies per optimitzar processos i recollida a d’informació rellevant per la presa de decisions…
Però, de forma especial, com pot el sector públic innovar per oferir ( via garantir la provisió o per prestació directa) serveis que el sector privat no ofereix, o ho fa de forma poc equitativa , com la salut, els serveis socials, transport públic, … o habitatge?
PERQUÈ ÉS ESPECIALMENT COMPLEXA LA INNOVACIÓ AL SECTOR PÚBLIC?
La pròpia estructura del sector públic fa que la innovació no sigui senzilla. Si en una empresa privada el dilema de l’innovador fa que els esforços es centrin en l’explotació i no tant en l’exploració, en el sector públic aquest dilema es veu agreujat, ja que s’hi afegeixen altres barreres, com l’aversió al risc de decisors, ens de control i servidors públics ( amb extraordinàries excepcions!), una estructura de despesa rígida i que en gran part ve condicionada abans de començar a treballar, cultura organitzativa i de treball molt basada en procediments més que en objectius, i una rigidesa de l’entorn laboral, tant pel que fa el reconeixement com pel que fa incorporació de talent i reciclatge del coneixement dels servidors públics.
Cal afegir, en darrer terme, que els ciutadans tenen sovint una percepció negativa de la classe política, una percepció de que els seus recursos, via impostos, no es gestionen de forma eficient i una classe política molt enfocada al període electoral, i per tant a fer polítiques que premiinpremiïn els electors amb el seu vot més que no pas a innovar. Finalment, existeix un entorn polític convuls i molt marcat per populismes a escala global.
QUINS SÓN ELS REPTES DEL SECTOR PÚBLIC?
Amb el que he dit fins ara ja es veu que les barreres a la innovació en el sector públic no són menors. A tot això, cal afegir els reptes d’alt nivell que ha d’afrontar sense gaire marge de temps per implementar-los:
- Com fer més amb menys? Aplicació de tecnologia per incrementar la capacitat d’arribar a les necessitats creixents del ciutadà. Amb l’actual creixement de la demanda de serveis de salut o serveis socials, és evident que no es podrà fer front amb recursos humans.
- Com entendre millor els problemes del ciutadà? La Transformació digital de la gestió pública: cal dotar a tota l’administració d’eines digitals, que van des de l’aplicació de la IA per aprendre de les dades i oferir més valor al ciutadà, sistemes per facilitar l’accés al ciutadà a tràmits, dades i a informació útil dels serveis que té dret a rebre, automatització de processos que treuen temps i valor a la feina dels funcionaris, entre d’altres.
- Com comunicar-se millor amb el ciutadà? Com prestar atenció al ciutadà de forma àgil i confiable. Actualment, moltes eines poden facilitar aquest servei i completar el serveis de les persones que estan a les OAC.
- Com fer un marc legal més àgil i flexible? Com fer que el marc legal sigui prou àgil per adaptar-se a la revolució tecnològica.
HI HA UN MODEL PROPI D’INNOVACIÓ PER L’ADMINISTRACIÓ PUBLICA?
Quan expliquem el model d’innovació de SDLI, parlem de cinc nivells, ESTRATÈGIA, ORGANITZACIÓ, PROCESSOS I EINES I , CULTURA.
En l’àmbit de l’administració , el nivell estratègic es desplega a través del marc legal, i a través de l’aplicació dels programes polítics. Igual que en qualsevol empresa, si l’estratègia no aposta per la innovació, de ben segur que no arrelarà.
Pel que fa a la resta dels elements del model d’innovació, són molt semblants als que aplicaríem a una empresa privada, amb algun element diferencial:
- ESTRATÈGIA
Canvi cultural: formació als equips en eines d’innovació i habilitats transversals, creació d’espais que facilitin l’intercanvi d’experiències, les converses i el treball en equip, formació en metodologies àgils.
- ORGANITZACIÓ
És important integrar la innovació a tota l’organització, creant una xarxa que arribi a tots els àmbits de cada organització. No cal crear un departament, cal que cada departament treballi en innovació, amb un equip de suport i amb una xarxa d’agents d’innovació.
- PROCESSOS I METODOLOGIA
- Forment Foment de la intraemprenedoria entre els treballadors públics
- Processos de cocreació i validació de serveis amb el ciutadà
- Col·laboració amb universitats i amb centres tecnològics per la transformació digital i tecnològica
- Aplicació de criteris d’innovació en la compra pública. En aquest àmbit es va fer un esforç important des de la Unió europea per desenvolupar un marc de Compra Pública innovadora, que no està sent fàcil d’aplicar.
- Interacció amb el sector privat per desenvolupar solucions innovadores conjuntament.
- CULTURA I RECONEIXEMENT
Ja hem identificat abans la cultura com una barrera a la innovació, però és important destacar que la gran dificultat de l’administració per completar el model d’innovació és el reconeixement de la innovació entre els seus treballadors. És important trobar mecanismes per retribuir la innovació, com a element clau de generació de valor per al ciutadà i per l’administració.
Tot i les barreres que hem esmentat, hi ha persones, administracions i casos destacats d’innovació, us n’expliquem alguns.
ALGUNS EXEMPLES D’INNOVACIÓ A LES AA.PP:
1.Didi, aplicació de Block chain per generar identitat i Serveis als ciutadans
Didi és un projecte d’identitat digital auto-sobirana a través de blockchain d’Argentina. El nostre objectiu és millorar l’accés als béns i serveis de qualitat de poblacions de barris vulnerables. Han creat solucions innovadores per reduir l’asimetria informativa i generar inclusió financera.
El projecte DIDI té com a objectiu enfortir el desenvolupament de tecnologies descentralitzades amb fins socials a través de la generació de contingut educatiu, treballs de recerca i presentacions en xerrades i esdeveniments regionals sobre identitat digital autosobirana basada en tecnologia blockchain.
2.Projecte de Moneda complementària Ajuntament de Santa Coloma
L’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet ha posat en marxa des del 2016 un projecte pioner basat en el pagament de subvencions a entitats, ajudes a comerciants, prestacions socials a persones en situació de necessitat i altres partides de despesa pública a través d’un sistema de Moneda Local Digital: La Grama, que reverteix en forma de consum al comerç de proximitat de Santa Coloma de Gramenet. Els objectius d’aquest projecte són:
- Augmentar l’efecte multiplicador de la despesa pública per a que els diners que inverteix l’Ajuntament es quedin al comerç local i circulin més vegades i durant més temps entre el teixit comercial de la ciutat.
- Estimular la creació i desenvolupament d’una xarxa local de comerç social i responsable a Santa Coloma de Gramenet.
- Innovar en la digitalització de la gestió pública.
Com funciona aquesta moneda?
- L’Ajuntament introdueix un sistema de pagaments digitals mitjançant el telèfon mòbil i internet: La Moneda Local Digital Grama.
- L’Ajuntament paga part de la despesa pública en Grames. 1 Grama té el valor de 1 Euro.
- Les entitats i persones perceptores de la despesa municipal en Grames fan les seves compres a una xarxa de comerços, empreses, entitats i persones membres de la Grama.
- Les persones membres de la xarxa de la Grama multipliquen els intercanvis comercials i les relacions socials a Santa Coloma de Gramenet
3.Iryo, sistema creat a Eslovenia sobre tecnologia block chain per a la gestio dels usuaris del Servei de salut.
Iryo és un sistema de gestió d’usuaris i serveis de salut del sistema de sanitat d’Eslovènia, creat sobre block chain, i que permet a ciutadans d’aquest país, mitjançant aquesta plataforma i amb un registre únic electrònic accedir a les seves dades des de qualsevol part del món.
Tot i que ja té forces anys, la “Sunset law”, o llei de caducitat, és una llei que cancel·la automàticament una agència, una llei o un programa governamental que no aconsegueix l’aprovació de la legislatura més enllà d’un període de temps determinat. Per exemple, una llei estatal que ha creat un programa de rehabilitació de drogues a les presons pot preveure que el programa es tancarà en dos anys, tret que sigui visat i aprovat per la legislatura estatal de tant en tant.
Els principis fonamentals darrere d’aquesta llei són obligar el Congrés a examinar i avaluar les seves delegacions i veure si poden assolir els objectius pels quals van ser creades.
5.Creació d’un assistent virtual de WhatsApp per automatitzar els tràmits administratius de Serveis Socials
L’empresa Aunoa va desenvolupar una solució per a l’Ajuntament de València on va crear un assistent virtual per automatitzar tràmits administratius mitjançant l’úus de whatsap. Amb això va aconseguir:
- Obrir un canal d’atenció permanent al ciutadà.
- Oferir un servei de comunicació més inclusiu, d’accés ràpid i fàcil de fer servir.
- Disminuir la pressió de les consultes telefòniques.
- Facilitar el seguiment dels casos i tràmits administratius.
6.ARI, robot assistent per a persones grans de l’Ajuntament de Barcelona
El projecte ARI va sorgir en el marc de l’aliança 5G Barcelona i la convocatòria del repte ‘Com millorar la qualitat de vida de les persones grans mitjançant la tecnologia’ llançada per la Fundació Mobile World Capital Barcelona. El potencial de l’ARI passa perquè, lluny de substituir cap dels serveis personals actuals que cada persona pugui rebre, el robot pot ajudar a detectar amb rapidesa situacions d’urgència sobrevinguda a dins de l’habitatge, com poden ser caigudes o accidents domèstics, així com ajudar a mantenir la pauta adequada de medicació o recordar dates d’interès com pot ser una visita mèdica, per exemple, així com resoldre dubtes puntuals.
Cal recordar que a la ciutat de Barcelona viuen aproximadament unes 350.000 persones de més de 65 anys i que 90.000 d’aquestes persones viuen soles, tot i que la previsió és que aquestes xifres augmentin progressivament durant els propers anys. Els diferents estudis fets fins ara constaten que el 90% d’aquestes persones grans volen quedar-se a casa seva el màxim de temps possible i no anar a una residència o a casa dels seus familiars. Instruments com l’ARI poden facilitar aquesta tasca, coordinant-se amb serveis específics que ja existeixen com per exemple el Servei d’Atenció a Domicili (SAD) o el Servei de Teleassistència Municipal, entre d’altres.
7.Festival litinera, una nova forma de fer arribar la cultura a territoris en risc de despoblació
El Festival Itinera Parlem és un projecte creat entre l’Associació de Micropobles de Catalunya i Aktive. Els objectius del Festival, són fer arribar als Micropobles música, art i cultura en un format que es pot trobar fàcilment a les grans ciutats, mentre que difícilment arriba a territoris amb molt poca població. Això facilita, a més, l’atracció de turisme cap als micropobles, i donar a conèixer els seus encants.
El Festival Iitinera va començar a Catalunya i actualment s’ha estès a les Illes Balears, País Valencià, Castilla la Mancha, Aragó, Cerdenya i Occitània.
Resumint, la innovació és necessària i ho serà més en el futur per fer una administració capaç de donar resposta a les creixents necessitats socials, però requereix un canvi cultural, i del marc normatiu per facilitar que la innovació flueixi i generi valor.
Agrair a Lluis Torrens, Marta Segura i a Jesus Martínez la inspiració i l’inconformisme permanent per innovar en el sector públic i donar millors serveis als ciutadans.
