Innovar en gestió de ports: el cas del Port de Barcelona (Port Innova)

8 empreses vinculades amb el Port de Barcelona busquen oportunitats d’innovació a través de la col·laboració amb el talent de 18 centres de formació professional de la ciutat de Barcelona (uns 500 estudiants).

Durant dos dies hem estat treballant amb representants de les entitats i tutors dels alumnes, en la concreció dels reptes o oportunitats d’innovació de cadascuna de les entitats, que es llançaran durant aquest curs al conjunt d’estudiants.

En aquest segon dia de sessió els tutors han tingut l’oportunitat d’endinsar-se al propi negoci portuari per entendre les necessitats del Port de Barcelona i també el context en què es mouen les empreses i entitats lligades al negoci portuari, a través d’una ponència d’Adolf Romagosa, director general de Port 2000.

Com ha innovat el Port de Barcelona fins al dia d’avui

Així, hem pogut comprendre la complexitat del Port de Barcelona, que aglutina:

• Port Comercial: entrada i sortida de mercaderies.
• Port Logístic.
• Port de l’energia.
• Port dels creuers.
• Port ciutadà (gestionat per Port 2000).

A més, és positiu comprendre també l’evolució històrica del port de Barcelona, en base a plans urbanístics i grans transformacions:

1888 → 1M de tones.

1980 → 3,5M de tones. El port es transforma, integrant-se en la ciutat. Inici de l’oci i la cultura al voltant del port: Port Vell.

2010 → 40M de tones: deixem de produir, i passem a transportar. Negoci logístic.

2014 → 46M de tones. Polígons industrials i transport. Port global connectat.

2020 → 70M de tones.

Avui, el Port Vell, el port ciutadà, compta amb 16M de visitants a l’any, i s’esperen uns 20M de visitants per l’any 2020.

A més, en aquest context, s’ha produït la creació del clúster nàutic, ajuntant negocis com els creuers, manteniment de creuers, formació nàutica, esport marítim, instal·lacions nàutiques, pesca professional, serveis per al turista, tecnologies de la informació…

Com ha d’innovar el Port de Barcelona en el futur

El Port de BCN es dirigeix per tant cap al creixement logístic, la interconnexió i l’orientació i aproximació al client.

Però el creixement té uns límits: com seguir creixent i mantenir al mateix temps la identitat del port i la ciutat? En qualsevol cas, diu Romagosa, hauríem de ser capaços de construir un futur de forma conjunta.

Quins projectes innovadors s’estan impulsant en l’àmbit portuari internacional

Jesús E. Martínez Marín, Director del Grau de Logística i Negocis Marítims del Tecno-Campus de Mataró ens va obrir les ments, als més de 40 assistents, entre tutors dels centres FP, representants de les entitats del projecte, i coordinadors del mateix, repassant casos innovadors en ports i negocis marítims.

Va quedar evidenciat que el canvi tecnològic ha fet evolucionar els ports del món sencer de forma ràpida, de manera que es poden classificar els mateixos en cinc “generacions” (situant el de Barcelona al nivell més avançat):

• Generació 1: Interfase mar-terra.
• Generació 2: Centre transport i distribució.
• Generació 3: Aquí estan la majoria de ports. S’innova en les info-estructures. Centre logístic i plataforma internacional de comerç.
• Generació 4: Port en xarxa, comunitat portuària, serveis logístics integrats. Iniciatives públiques amb inversió privada. Autoritat Marítima, oficines de gestió portuària… Aquí es reben càrregues centralitzades per ser desviades a altres nuclis.
• Generació 5: Logística col·laborativa, coopetició, e-logística network, aprenentatge col·laboratiu, espais de relacions entre operadors. Relacions win-win, confiança entre els operadors. El port deixa de ser un generador econòmic per ser un desenvolupador socioeconòmic. Port comercial, logístic i ciutadà.

Cap a on anem? Quines són les novetats que s’estan integrant en serveis portuaris? Aquí us deixem alguns exemples:

1. e-maritime: tecnologies d’informació per fer negocis de forma col·laborativa i eficient, a través d’apps per a l’administració pública, operacions del vaixell, operacions portuàries, logística, i condicions de vida al mar.
2. A2A Solution (ANNA): Harmonització de tràmits, agilitzar, unificar llenguatges, reduir burocràcies, finestreta única.
3. COMODAL WEB20: Projecte per buscar que el coneixement del conjunt aporta valor a la gestió integral del negoci logístic.
4. SMART CITIES, SMART REGIONS, SMART PORTS: Desenvolupament sostenible, capital humà, qualitat de vida, infraestructures, a través de les noves tecnologies. → innovació integrada: SmartPort, que implica la introducció de noves tecnologies, com:

• Port community system
• Port single window
• Safety and security services.
• Vessel traffic management and information system
• Transport sincronitzat.

Quins reptes futurs existeixen en el negoci portuari

1. Desenvolupar polítiques de generació d’ocupació creativa (incubadora, borses de treball…): emprenedoria aplicada a la gestió portuària.
2. Integració de creixement en totes les àrees que formen el port.
3. Major col·laboració entre actors de l’àmbit marítim.
4. Inversió en formació.
5. Info-estructura al mateix temps que infraestructura.
6. Port nàutic: serveis i productes de qualitat.
7. Activitats d’interrelació.

Així que, arribats a aquest punt, només dir, als integrants de la comunitat d’innovació oberta en l’àmbit marítim del Port de Barcelona: avui comencem, tot està per fer, i tot és possible!