Avui us volem presentar el cas real del Joan, un agricultor que en èpoques difícils ha apostat per desenvolupar una proposta diferencial en el seu àmbit, el de l’agricultura, a través de la creació de Vivers Salicrú. El Joan ens demostra que, per a ser innovadors, el primer requisit no és disposar d’una tecnologia disruptiva, sinó, principalment, demostrar un lideratge realment innovador.
Coneixent en Joan, un líder innovador.
Darrerament, l’aire és més refrescant. La calor d’agost ha estat intensa, aclaparadora…
Però la calor no és obstacle perquè des de fa un temps puguem anar amb la família a comprar la fruita i verdura directament a l’horta. Ara fa poc que en Joan va començar amb això de plantar patates, cebes i enciams. Bé, és un dir. Ell ha viscut des de sempre a pagès i té la carrera d’enginyer agrònom. Però l’ortodòxia ecològica en el sistema de conreu que fa servir li ha agafat des de no fa més de quatre mesos. I hem tingut la sort de conèixer-lo gairebé des del primer dia que va començar amb això de regar les plantes amb, entre altres tècniques, la maceració de diverses herbes medicinals.
A casa mengem de tot, però la meva alimentació, sense ser-ne un fidel practicant -ho reconec-, és d’una clara tendència vegetariana.
Una setmana “normal” en Joan podria servir-nos entre d’altres: un parell d’enciams, 3 o 4 Kg. de patates, pastanagues, dues panotxes de blat de moro, algunes mongetes, cebes i potser mitja dotzena d’ous.
Quan anem a casa seva a “comprar”, la fem petar. Bé, nosaltres escoltem i ell explica coses. Encara recordo el que va dir-nos el primer dia que el vàrem conèixer: “la terra ha de treballar per mi, no pas jo per la terra”. I reconec que em va sorprendre.
Però avui és una realitat; veritablement ha aconseguit que la menta, la sàlvia i el fonoll foragitin a les formigues, i les pastanagues i el llord no deixin que el pugó ataqui a les tomaqueres. Tomàquets he dit? Varietats com el tomàquet “Negre de Crimea” i el “Rosa ple de l’Etern“, quasi oblidades i que està recuperant quasi planta a planta.
La panotxa de blat de moro a la brasa amb una miqueta d’oli i sal gruixuda té un sabor impressionant. Tot el que produeix porta la garantia certificada pel CCPAE. Cap producte químic en el tractament, ho sé jo. I de transgènics, ni parlar-ne!
A casa, l’amanida només la fem amb els tomàquets i enciams d’en Joan… perdó, un altre cop: enciam he dit? Volia dir bistec. Perquè cada enciam és com un bistec verd, és clar!
En Joan, el nostre líder innovador, ha explorat, ideat i prototipat un nou producte fins a arribar al mercat: Els bistecs verds.
Perquè ha innovat en el seu camp; la terra treballa per ell i restaurants de renom el tenen com al seu proveïdor principal de productes de l’horta. En Joan ha triomfat. Té bona verdura i la ven directament als seus clients. I si se li acaba… s’ha acabat. No fa de revenedor, i dels bistecs “verds” altres n’hi dirien producte.
I el preu, just; ni més ni menys. Perquè el que fa en Joan no té preu.
A més, tampoc segueix estrictament els 5 pilars de l’agricultura innovadora dissenyats per la IFOAM, ni es presentarà mai a l’Organic Farming Innovation Award 2016, però mentre en un camp tan tradicional com és el de l’agricultura, alguns es trenquen el cap teoritzant sobre innovació, plans de màrqueting i canals de comercialització, el gran valor d’en Joan es que ho ha portat a la pràctica.
En Joan el trobareu a Vallgorguina, preguntant com arribar al camí de l’Església Vella. Ell practica l’agricultura ecològica i segueix els principis de Rudolf Steiner (1861-1925), creador de la filosofia biodinàmica. La seva experiència i coneixements s’han combinat, any rere any, amb una extraordinària capacitat d’observació que li ha servit per, entre d’altres, treballar en la recuperació d’algunes varietats de verdures que fins fa poc només es podien trobar pels voltants del Montseny.
Però sabem que no ens deixarà penjats. I nosaltres tampoc a ell; perquè ell és un d’aquells líders amb carisma, i practica el tracte entre persones: Confiança i compromís.
En una època en què el terme innovador s’ha posat de “moda”, i perquè també ens agraden les històries properes i senzilles, quin paper creus que ha de jugar aquest terme en les activitats considerades més tradicionals?
