“By all means let’s be open-minded, but no so open-minded that our brains drop out”.
Segons un estudi d’Alliance Management Group (AMG), el 70% de les aliances corporatives, és a dir d’una empresa amb una altra (una de les formes que pren la innovació oberta), fracassen.
Davant del nou paradigma d’innovació oberta, algunes preguntes sacsegen a qualsevol Director General o al Comitè d’Innovació d’una empresa motivada per la innovació:
- Estic preparat per la innovació oberta?
- Quan haig d’aplicar la innovació tancada i quan aplicar la innovació oberta?
Tot i així, el que hem comentat fins ara en aquest bloc i la nostra passió per la innovació oberta, no s’ha de considerar que la innovació tradicional sigui una estratègia del passat que haguem d’enterrar. Una organització que sigui el model d’empresa oberta ha de saber entendres, i a la vegada adaptar-se i triar la combinació de les estratègies d’innovació tancada i oberta que li seran més òptimes per la gestió de la innovació a la seva organització.
Per aquesta raó, és necessari realitzar un anàlisi previ. La mateixa AMG proposa una metodologia d’anàlisi de la idoneïtat de la innovació oberta per qualsevol empresa, sigui quina sigui la seva mida. La metodologia que denominen WFGM, y que segueix els següents passos:
- Want: es tracta de que l’empresa obtingui una clara comprensió del que busca i vol. Quines són les necessitats del client que la empresa per sí mateixa no pot o sap resoldre, quin valor o solució a aquest repte pot generar, i què poden aportar agents externs per obtenir l’objectiu tan dessitjat.
- Find: L’empresa sap a on buscar aquest agent extern que li solucionarà el seu repte d’innovació, o dependrem de que el CEO conegui, un bon dia, a un altre CEO d’una empresa amb sinèrgies? Es tracta aquí de posar en marxa una xarxa, l’ecosistema o comunitat de cada empresa, implicant especialment aquells agents que treballen en un àmbit relacionat amb el que l’empresa busca, per la qual cosa, aquest punt està estretament relacionat amb l’anterior.
- Get: comença a treballar conjuntament amb agents externs, establint objectius compartits, rols, recursos, límits de la relació i models de col·laboració.
- Manage: es tracta de posar en marxa els processos, persones i eines necessàries per gestionar la innovació amb agents externs.
En qualsevol cas, farà falta per tant, un anàlisi previ de quins són els punts forts i dèbils de cada organització, dins del procés d’innovació, per tal de poder decidir en quins àmbits aplicar una estratègia d’innovació oberta i en quins aplicar estratègies d’innovació tancada.
Moltes empreses i organitzacions consideren que la innovació oberta funciona principalment:
- En les fases d’ideació: “quantes més idees bones podem treballar nosaltres, millor”.
- En tots els tipus d’innovació que no són de producte o servei: “els productes i serveis que fem, els fem nosaltres per sorprendre als altres”.
Aquestes dues assumpcions són falses:
- Per què parar la col·laboració amb l’exterior en la fase d’ideació? La innovació oberta pot, i de fet hauria, de ser aplicada a qualsevol fase del procés d’innovació, sempre que aquesta aproximació generi major valor que l’aproximació en tancat. La innovació és un procés llarg, i en qualsevol fase del mateix, el coneixement extern pot aportar nou valor. Per exemple, a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, un equip de l’Agència de Qualitat i Avaluació de la Sanitat del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya participa en la fase d’avaluació i desenvolupament de les millors idees, amb l’objectiu d’enfocar els esforços d’innovació de l’hospital cap aquelles oportunitats de major potencial sistèmic pel sistema de salut català.
- Existeixen múltiples exemples de nous productes i serveis sorgits de col·laboracions entre organitzacions i professionals. Per mencionar de nou un exemple del sector salut a Catalunya: la motxilla ergonòmica desenvolupada per la companyia de material infantil Miquel Rius i l’Hospital infantil de Sant Joan de Déu.
Així que, com en molts altres casos, la resposta a la pregunta de quan aplicar la innovació oberta és: depèn (dels punts forts i dèbils de l’organització, i dels objectius de diferenciació de la companyia, entre altres). Parlarem d’això més endavant al bloc.
En definitiva, la innovació oberta representa un model eficaç i més rentable que el model tancat, per incrementar la capacitat innovadora de l’empresa, però no ens hem de limitar només amb aquest tipus d’innovació, i no és per tot el món, o millor: no tot el món està igualment capacitat per aventurar-s’hi.
