Què podem, des del prisma d’un responsable d’innovació d’una organització, aprendre dels sistemes de pagament alternatius?
En els darrers anys s’ha avançat força en la generació de propostes innovadores en monedes alternatives: des dels bancs del temps, passant pels bitcoins (moneda social creada per estimular la despesa local i la creació d’ocupació).
Especialment interessant és el model plantejat per Bernard Lietaer amb el Govern Brasiler. En la seva proposta planteja la creació del que ell denomina Sabers, una moneda alternativa adreçada als estudiants, amb l’objectiu de facilitar i democratitzar l’accés a l’educació, i de reduir el cost marginal dels nous estudiants per l’administració.
Com funcionen els Sabers?
Cada alumne pot rebre un determinat número de “Sabers”, és a dir, vals que equivalen a una hora d’ensenyament i que els alumnes poden utilitzar com a mitjà d’intercanvi. Imaginem que un alumne necessita reforçar una matèria, pot donar aquest Saber a un company més gran o més avançat del seu curs, i que així l’ajudi amb aquella matèria. A la vegada aquest alumne més gran pot rebre suport d’un alumne més avançat i així successivament. En el cas dels alumnes més grans també poden guanyar Sabers participant en activitats socials.
A mesura que els alumnes progressen en els seus estudis acumulen i inverteixen Sabers. Al finalitzar els estudis obligatoris poden obtenir avantatges en la matrícula de la universitat, estudis professionals o material escolar amb els “Sabers” acumulats, generant així una entrada a l’ensenyament superior molt més accessible i democràtica.
Una proposta ambiciosa que en una segona fase podria ampliar-se, per exemple, al estil del Fureai Kippo (molt exitosa a Japó): els joves i adults podrien intercanviar certa quantitat de Sabers cuidant a persones de la tercera edat i/o discapacitats.
Aquest model té un conjunt d’elements propis de la innovació oberta, que el fan realment interessant i motivador:
- Aprenentatge col·laboratiu peer to peer: Es tracta de companys que cooperen entre ells, explicant i ensenyant coneixement a d’altres estudiants, amb una relació d’igual a igual.
- Gamificació: Es pot implementar un sistema digital de punts que permeti introduir procediments competitius en el projecte.
- Detecció de talent: Tots els alumnes poden participar en el projecte, d’acord amb les competències i habilitats que tenen. A l’expedient dels alumnes queda registrat com han generat els seus Sabers, i per tant quines són les seves habilitats clau.
- Estalvi de recursos per al sistema educatiu: Cada punt Saber ha facilitat un gran nombre d’intercanvis de coneixements entre alumnes, i ha generat un estalvi en altres recursos educatius.
- Els estudiants aprenen que de la col·laboració se’n poden treure guanys: millors notes, coneixements més sòlids, nous companys… Com en el cas dels diners, no sempre la millor estratègia és l’acumulació de riquesa, sinó fer que el diner (o el Saber) circuli….
El Saber ens ofereix per tant, bones idees per crear models exitosos d’innovació a les nostres organitzacions.
