En altres ocasions hem comentat alguns dels ecosistemes d’innovació més importants del món, com el cas de Boston o d‘Israel; en aquest cas i després d’una visita hem pogut comprovar com és l’ecosistema d’innovació en salut de Berlín.
Alemanya, el país més poblat de la Unió Europea, és conegut per la seva robusta economia, la seva potent indústria i la seva tradició en enginyeria. No obstant això, quan parlem d’innovació en salut digital, Berlín s’està posicionant com un centre clau, gràcies a iniciatives pioneres, marcs reguladors avançats i un ecosistema vibrant de startups i acceleradores.
Segons dades recents, Alemanya inverteix aproximadament 6.4 mil milions d’euros anuals en salut digital, la qual cosa la posiciona com un dels líders europeus en aquest sector. A més, compta amb més de 10.000 startups actives en l’àmbit de la tecnologia de la salut, la qual cosa reforça el seu paper com a centre d’innovació.
Factors pioners: un marc regulador i un ecosistema col·laboratiu
L’impuls de la salut digital a Berlín es deu en gran manera a la Llei de Salut Digital de 2019, que va facilitar la integració d’aplicacions digitals (DiGA) en el sistema públic d’assegurances. Això ha permès una ràpida adopció de solucions tecnològiques, amb més de 200,000 receptes de DiGAs a la fi de 2023. A més, Berlín alberga institucions acadèmiques i centres de recerca líders que impulsen la col·laboració entre l’àmbit acadèmic i les startups de tecnologia sanitària com el Berlín Institute of Health. O el Charité Universitätsmedizin Berlin, un hospital universitari de renom, també exerceix un paper clau en servir com a camp de proves per a noves tecnologies.
Malgrat aquest panorama prometedor, s’enfronta a diverses barreres:
-
Complexitat del sistema de salut alemany
El sistema de salut alemany, sovint comparat amb una xarxa de metro intricada i difícil de navegar, reflecteix la complexitat estructural del país. El seu sistema d’assegurament dual, públic i privat, genera una fragmentació amb responsabilitats superposades entre els actors del sistema, la qual cosa dificulta la seva comprensió fins i tot per als propis experts.
-
Complexitat burocràtica en la certificació d’aplicacions
Un altre gran obstacle és la complexitat burocràtica que retarda l’aprovació de noves aplicacions. Menys del 15% de les startups que inicien el procés de certificació Digui aconsegueixen completar amb èxit totes les fases a causa dels estrictes requisits reguladors. Aquest procés llarg i complicat crea una barrera significativa perquè moltes empreses tecnològiques puguin introduir els seus productes al mercat, limitant la velocitat d’innovació.
-
Desafiaments financers i contenció de costos
La pressió financera sobre el sistema de salut alemany, exacerbada per l’envelliment de la població i els creixents costos mèdics, ha portat a un enfocament en la contenció de costos. Aquesta estratègia limita les possibilitats d’inversió en tecnologies digitals i solucions innovadores, especialment en un context en el qual les startups han de demostrar una rendibilitat immediata.
-
Falta de consciència i adopció de les eines digitals per part dels pacients
Malgrat l’alta intenció d’ús de les eines digitals, existeix una falta de consciència entre els pacients sobre les solucions disponibles. L’adopció d’aplicacions i tecnologies continua sent baixa, ja que molts pacients no coneixen les opcions que poden millorar la seva atenció sanitària o no confien plenament en elles. Aquest repte cultural i de comunicació retarda la integració completa de la salut digital en la pràctica quotidiana.
Conclusió: un futur prometedor amb reptes per superar
Malgrat aquestes barreres, Berlín continua sent un referent per a altres ciutats que busquen liderar en salut digital. Gràcies a les seves polítiques progressives, el seu ecosistema col·laboratiu i un entorn tecnològic avançat, la ciutat es posiciona com un model europeu en la transformació de l’atenció sanitària. Superant els desafiaments actuals, Berlín continuarà sent un motor clau d’innovació en salut digital.
